La núvia plorava d’impotència en veure que el seu marit havia marxat de la festa angoixat perquè el germà d’ella l’havia tirat a la piscina. En qüestió de segons, tot i que sense cap mena de mala intenció, regnava el malestar en un esdeveniment que fins aleshores havia anat com una seda. La núvia no sabia què fer i pensava que el seu casament s’havia acabat en aquell mateix moment. Les cançons que havien escollit per acabar la festa esperaven ansioses per arrencar els darrers balls i jo vaig pensar que no podia ser d’altra manera. Vaig anar a buscar el nuvi, que estava desbordat per la incomoditat del moment, i vaig intentar ajudar-lo a relativitzar la situació. Aleshores, vaig demanar-li quin era el problema concret que el feia sentir malament i em va dir que tenia fred i estava moll. Jo portava uns pantalons negres i al cotxe hi tenia una muda de tot portar. Vaig canviar-me de roba i li vaig oferir el meu uniforme de treball: “No estaràs com quan has arribat, però no aniràs moll. És el vostre dia i us mereixeu acabar-lo tal i com l’havíeu previst”, vaig dir-li. I així ho va creure ell també: es va canviar de roba i vestit de mi, va poder seguir la festa al costat de la seva esposa, amb la mateixa alegria i passió amb la que havia transcorregut la cerimònia.

Faltaven poques setmanes pel dia del casament de la parella quan van saber que hi hauria un convidat o convidada més a la cerimònia. La noia estava embarassada i això era motiu de doble celebració però també una angoixa tremenda per ella: el seu somni era arribar en cavall a la seva boda i els metges li havien dit que això no seria possible davant les noves circumstàncies. Però el cavall estava contractat i fins i tot el calçat de les dames d’honor i de la núvia estaven pensats per embolcallar aquest moment que la parella havia preparat amb tanta il·lusió. Calia garantir la seguretat de la núvia i la del petit/a que portava dins, però no podíem permetre que això convertís el seu dia en un malson. No podia fer un gran trajecte però sí que podíem ajudar-la a viure el moment de l’entrada al seu casament tal i com ella l’havia somiat. Sé muntar a cavall i això, juntament amb l’ajuda del propietari del cavall, em va permetre acompanyar la núvia a cumplir el seu desig. Les meves companyes, juntament amb el punxa discs, es van encarregar d’explicar als convidats i convidades que la núvia entraria d’una manera especial però que per seguretat de tothom, era necessari que ningú es mogués del seu lloc, que ningú aplaudís i que tothom mantingués el silenci absolut fins que es digués el contrari. I en sonar la seva cançó, la núvia va entrar cavalcant fins al lloc on l’esperava el seu germà per poder continuar fins a l’altar. Segurament la parella no havia imaginat tota la logística prèvia com tampoc havia pogut preveure que en aquell casament serien tres en comptes de dos, però el desig de la seva boda s’havia fet realitat i ja poc importava tota la resta.

El casament havia anat genial i arribava un dels moments clau de la festa: faltava poc per l’entrada del pastís nupcial quan el discjòquei ens va avisar del fet que s’estava quedant sense bateria a l’ordinador i no hi havia pla b. Se n’anava a casa a buscar el carregador i nosaltres ens quedàvem allà, sense música i a pocs instants del gran moment. L’espera es va fer eterna i tot i que vam demanar al servei d’àpats que afluixés el ritme per allargar el moment de l’entrada del pastís, vam arribar al punt de no poder seguir esperant. El discjòquei no arribava, no el localitzavem i el pastís havia de sortir. Encara no sé com, però vam apagar les llums i vam fer sonar la cançó que havia de sonar. No vull pensar en la mala estona que haurien passat el nuvi i la núvia si haguessin sabut tot el que estava succeint. Per sort, vam poder-ho gestionar amb elegància i a dia d’avui encara no tenen ni idea que van estar a punt de rebre el pastís nupcial sense música. És un dels riscos que correm en el servei ‘My wedding day’, que al no conèixer els proveïdors amb els quals treballarem el dia del casament perquè han estat contractats pel nuvi i la núvia, ens podem trobar amb qualsevol sorpresa.